Eva Paià (Barcelona, 1993) és curadora i investigadora en art contemporani. Li interessen els processos de treball dilatats, inconclusos i tumultuosos. S’apropa a la noció de víncle assajant metodologies que permetin entendre’ns en una interrelació constant, proposant maneres d’habitar afectivament el trànsit. Sovint posa en pràctica el treball en col·lectiu, descorporeitzant-se i hibridant en un organisme altre. Para cura als sons que queden als marges, teixint estratègies relacionals entre aquests i els cossos.

És graduada en Història de l’Art i màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat en equips de producció i gestió a diferents institucions. Actualment co-dirigeix la Sala d’Art Jove, espai que activa un conjunt de processos experimentals per incentivar la formació i la professionalització d’artistes i curadores joves. Durant els darrers anys ha format part de pli-é collective, grup de curadoria i investigació que posa en pràctica estratègies per pensar i retornar la curadoria a la seva arreletimològica: aquella que la vincula amb les cures. Col·labora amb el grup d’investigació TEIDE, Temporalidades de Emergencia, interessat en l’anàlisi interdisciplinar de la idea de temps davant d’un món malferit. Conceptualitza i realitza mediacions a les exposicions temporals del MACBA des d’una perspectiva crítica i reflexiva entorn a la institució, plantejant formes d’habitar el museu des de l’accessibilitat dels relats.


Com a curadora ha col·laborat amb institucions com La Escocesa o Fabra i Coats, amb projectes com Idensitat, amb galeries com àngels barcelona i amb festivals com Loop Barcelona o Artnou. Ha escrit per A*desk i El Temps de les Arts. Actualment investiga sobre la potencialitat sonora i hàptica del soroll amb en Salva G. Ojeda en el col·laboració amb el Konvent i amb el suport de les Beques per a la recerca artística en les arts visuals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2022).





hola@evapaia.com