D’UN RASTRE COM UN TALL


loop barcelona - convent de sant agustí, 2023


Alenar paraules que encara no han estat dites, imatges que demanen ser recordades i visions imprecises que esclaten per ser escoltades. Remoure en els rastres del món que encara vol ser món és un acte de valentia que no cal defensar de les respostes conegudes. Les traces que constitueixen el present compliquen les nostres experiències, fent bullir un estat oblidat o desconegut. Ens indueixen cap a una alteració temporal, una espècie d’estat atzarós que posa cos a allò que ens és molest, misteriós, inabastable, però que alhora ens amara.

Les peces d’aquesta exposició respiren profunditats insòlites, hostils i delicades de la nostra memòria individual i col·lectiva. Revelen històries properes, estranyes, doloroses, que impregnen els territoris, que els desitgen, que s’encenen, i que separen les espessors i els cossos. Això, al final, què és? és una conversa o un reclam de vida? Aquesta dualitat de les obres, que és una mateixa cosa, es fon amb el coratge de donar nom a allò volgudament amagat. Traspua la noció d'evocar records del passat mentre es retenen en la violència del moment present, prenent forma i substància en l’espai que les acull. 

Experimentar la temporalitat dels residus i de la memòria matèrica dels cossos implica també forçar l’acte d’aparèixer, exposar la seva presència. Una presència sovint sotmesa al judici i coneixement d’altri. Entre aquest murmuri, afloren veus que anomenen la pregunta i la contradicció, que emergeixen entre les ombres a vegades en silenci. 

Aquesta exposició vol explorar el concepte de «rastre» a través de diverses imatges i  significats, entenent-lo com un element plàstic, lingüístic i metafòric que cala, que impregna i que té la capacitat de resorgir com un tall.




Curadoria amb Marina Ribot Pallicer.



Imatge: Inside the microtubule, Judith Adataberna (2021)