EL NIVELL PERCEPTIU MÉS IMMEDIAT


Konvent Puntzero, 2023

Una resplendor a les fosques. Un so que substitueix la visió, imatges que neixen de reverberacions. Hi ha alguna cosa tàctil, una cosa que es pot resseguir amb la rovell dels dits i que descentra a cadascun dels teus òrgans. A vegades els timpans et xisclen molt de prop, des de molt endins, en altres ocasions l'estómac es regira, percebent certa sensació de buit. Et deixes portar pel so que apareix fugaçment primer aquí després allí, fent camí des de l'escolta atenta. I un braç cap a un costat, i l'altre cap al contrari. Et fixes en aquestes petites acumulacions de resina sedimentades en la teva pell, perdent-te entre membranes filades que dibuixen cràters aquosos, que defineixen bassals sòlids on s'acumula el rastre d'imatges indesxifrables.

Existeix una situació poc clara en tot això. Força arbitrària. Et dones a la distracció. O, més aviat, la distracció se suma a tu. No aconsegueixes predir el que vindrà després, cap a on es mourà el teu cos, quan arribarà o quina forma adquirirà el pròxim estímul. Les teves reaccions són una resposta a aquell so que et xoca, que et disposa d'una altra manera. Quan t’acostumis a ell saps que aquesta estranyesa inicial tornarà, que tot es tornarà de nou del revés. Boca avall.

T’acostes progressivament, perds el sentit de l'oïda, perds gairebé l'equilibri, però el cos vibra, el so pressiona la caixa toràcica i gairebé no es pot respirar, els budells es regiren. Quan la forma es perd, què apareix? Quan enderroques un edifici ho veus tot, el guix, els maons, els cables. A on et porta aquest revelar constant? No ho sé. Què hi ha darrere d'aquestes muntanyes? Tu que has anat m'ho sabràs dir. Què hi ha just darrere teu? Ets aquí? Necessito confirmar-ho. Des d'aquí hi ha un poc de tot: una mica de refrec i una mica de soroll.

    un refrec que
                    esquinça
                    embolica
                    estranya
                    fa l'estima
                    et raspa

                                       
                                      i un soroll                       
                                                tèrbol
                                                borrós
                                                dens
                                                curiós
                                                que sacseja
                                                que afecta



Aquesta exposició transita diferents experiències sonores i hàptiques desplegades entorn a la noció de «soroll», parant atenció als sons situats als marges, proposant formes d’escolta alternes que escapin dels relats hegemònics que segreguen i validen allò que és harmònic, pur, consumible i el que no. Aquesta investigació sorollosa parteix de les músiques experimentals i el sons quotidians per tal de traçar una relació afectiva i gestual entre el so i els cossos.


Encarnem el so com una estratègia de creació discursiva, com una superfície rugosa de sentit des d’on ampliar i complicar el nostre imaginari.



Curadoria amb Salva G. Ojeda.

Aquest projecte compta amb el suport de les Beques per a la recerca i la innovació artística en l'àmbit de les arts visuals de la Generalitat de Catalunya 2022.


Agraïments: Lucía Salamanca, Mana Pinto, Gil Roca Culí, Ildefons Alonso, Pep Espelt, Violeta Mayoral, Bru Ferri, Vero Santana, Kevin Sake.