LADRA MUY LEJOS DEL RÍO
EXs, 2026
Circell que m’envolta, m’enreda i em fa vessar. Les teves ales neixen d’una escorça, d’una poma que intento pelar sense interrupció. Submergeixo el meu rostre sobre una superfície tova, adonant-me que continuo incansablement cargolant el cargol. Les fines línies d’un dibuix al meu quadern estenen la mà cap als versos d’un poema, d’una cançó pop, d’una declaració d’amor inscrita al mur d’aquest carrer. Les paraules d’una altra calen en el murmuri d’un coll que em porta, que porta totes aquestes perles que parlen de tu, de mi, de nosaltres. I un clau damunt d’un altre deixa entreveure un rostre, una aparició.
«ladra muy lejos del río» és una mostra que desitja posar en diàleg la pràctica artística de Jazmin Giudici (Rosario, 1994) i de Leire Lacunza Miranda (Donosti, 1996). En ambdues artistes la paraula esdevé un lloc comú, un lloc d'enunciació que proposa prendre cos en l'espai expositiu a través de diferents materialitats, obrint pas a un extens imaginari simbòlic. Enfilar, teixir, dibuixar, soldar, o martellejar són alguns dels gestos que les artistes empren en els seus processos i que ara aquí s'entrecreuen.
Hi ha un temps en la paraula, i un altre en el material. I, alhora, tots dos són part d'un mateix tot. Leire Lacunza Miranda posa en pràctica exercicis d'aparició i d'esborrament a través de l'acumulació verbal i matèrica. Les perles s'enfilen i contornegen la forma d'un coll, reproduint aquest llunyà gest d'amistat pel qual una regalava un collaret a una altra. En elles s'amaguen confessions extretes de diferents contextos –ja siguin cançons, poemes o pintades de carrer– que posteriorment muten cap a un rostre. Una silueta emergeix gràcies a una suma de claus o, en tot cas, al seu rastre en l'espai.
Amb el desig d'evitar la frontalitat, les cantonades es tornen les nostres aliades, provoquem refrecs a l'arquitectura. Per a Leire, l'acció de clavar revela tensions semiiconoclastes que contrasten amb la tendresa càlida d'aquests collarets. Enfront d'ells, unes planxes d'acer galvanitzat ens adverteixen d'una estructura que anteriorment va ser un sostre. Les xapes, exemptes i enroscades, adquireixen una corporalitat altra, una corporalitat-cova. Ara, més que cobrir-te, el sostre t'abraça.
Hi ha un altre temps que és el del traç, el d'una mà que recorda i es deixa portar tant per allò inconscientment après com per allò que li desperta curiositat. Per a Jazmín Giudici, les cadències de la mà impliquen records gestuals que no busquen corregir les formes sinó deixar-les sorgir. Éssers aquàtics, rínxols gairebé animalescos o escorces deshidratades revelen un imaginari que es fon i sorgeix de les fines línies que la tinta deixa sobre el quadern. El dibuix es presenta com el que és, i no com una anticipació a una altra peça. Reivindiquem el dibuix, així com les seves notes a mitja pàgina.
Al costat de les seves pintures, Jazmín se submergeix en un vaivé rizomàtic marcat per la memòria. En aquestes últimes, la densitat d'un ambient que es retorça en si mateix ens ensenya el que oculta una llavor. Es repeteixen en elles formes que travessen des del més contingut fins al més extens, mostrant-nos un repertori propi que s'esvaeix i es barreja en un intent en va per retenir-lo. Hi ha en ella un temps que també és de secret.
Artistes: Leire Lacunza Miranda i Jazmín Giudici
Disseny: Belén Soria
LADRA MUY LEJOS DEL RÍO (PDF)
«ladra muy lejos del río» és una mostra que desitja posar en diàleg la pràctica artística de Jazmin Giudici (Rosario, 1994) i de Leire Lacunza Miranda (Donosti, 1996). En ambdues artistes la paraula esdevé un lloc comú, un lloc d'enunciació que proposa prendre cos en l'espai expositiu a través de diferents materialitats, obrint pas a un extens imaginari simbòlic. Enfilar, teixir, dibuixar, soldar, o martellejar són alguns dels gestos que les artistes empren en els seus processos i que ara aquí s'entrecreuen.
****
Hi ha un temps en la paraula, i un altre en el material. I, alhora, tots dos són part d'un mateix tot. Leire Lacunza Miranda posa en pràctica exercicis d'aparició i d'esborrament a través de l'acumulació verbal i matèrica. Les perles s'enfilen i contornegen la forma d'un coll, reproduint aquest llunyà gest d'amistat pel qual una regalava un collaret a una altra. En elles s'amaguen confessions extretes de diferents contextos –ja siguin cançons, poemes o pintades de carrer– que posteriorment muten cap a un rostre. Una silueta emergeix gràcies a una suma de claus o, en tot cas, al seu rastre en l'espai.
Amb el desig d'evitar la frontalitat, les cantonades es tornen les nostres aliades, provoquem refrecs a l'arquitectura. Per a Leire, l'acció de clavar revela tensions semiiconoclastes que contrasten amb la tendresa càlida d'aquests collarets. Enfront d'ells, unes planxes d'acer galvanitzat ens adverteixen d'una estructura que anteriorment va ser un sostre. Les xapes, exemptes i enroscades, adquireixen una corporalitat altra, una corporalitat-cova. Ara, més que cobrir-te, el sostre t'abraça.
Hi ha un altre temps que és el del traç, el d'una mà que recorda i es deixa portar tant per allò inconscientment après com per allò que li desperta curiositat. Per a Jazmín Giudici, les cadències de la mà impliquen records gestuals que no busquen corregir les formes sinó deixar-les sorgir. Éssers aquàtics, rínxols gairebé animalescos o escorces deshidratades revelen un imaginari que es fon i sorgeix de les fines línies que la tinta deixa sobre el quadern. El dibuix es presenta com el que és, i no com una anticipació a una altra peça. Reivindiquem el dibuix, així com les seves notes a mitja pàgina.
Al costat de les seves pintures, Jazmín se submergeix en un vaivé rizomàtic marcat per la memòria. En aquestes últimes, la densitat d'un ambient que es retorça en si mateix ens ensenya el que oculta una llavor. Es repeteixen en elles formes que travessen des del més contingut fins al més extens, mostrant-nos un repertori propi que s'esvaeix i es barreja en un intent en va per retenir-lo. Hi ha en ella un temps que també és de secret.
Artistes: Leire Lacunza Miranda i Jazmín Giudici
Disseny: Belén Soria
LADRA MUY LEJOS DEL RÍO (PDF)