L’ESPAI QUE HI HA


«L’espai que hi ha» es una propuesta deslocalizada que se presenta recorridos diferentes a un mismo espacio,  coreografías móviles desarrolladas por las cuatro artistas seleccionadas. En cada una de las derivas, una pareja de artistas realiza diferentes lecturas de un mismo espacio, proponiendo nuevas rutas a través de estímulos de formato sonoro y / o visual que dictan los desplazamientos del público y permiten la alteración de su propia percepción. Las lecturas de cada artista se recogen digitalmente en un router que emite una señal wifi a la que los participantes deben de conectarse para poder acceder a las diferentes opciones del recorrido y, por tanto, a las diferentes lecturas del espacio.

La red del wrong router genera un espacio virtual con una temporalidad propia que sólo se activa si hay cuerpos que encarnan y performan los diferentes recorridos. Las narrativas creadas especialmente para esta propuesta pretenden estimular los cuerpos en un proceso de inmersión con el entorno y con la obra. Cada una de estas lecturas son una representación compleja de cómo se desarrollan las formas de poder, un cuestionamiento de su manera de operar en y a través del espacio y el lugar.


Les qüestions de poder i subjectivitat subjeuen a les formes en les què entenem l'espai. La nostra és una cultura representacional el sentit de la qual es construeix a partir del lèxic verbal i visual que travessa tot el conegut i tot allò per conèixer. Ens mou un intent de definir els actes que esquematitzen significats. Aquesta voluntat de traducció travessa, fins i tot, l'espai que habitem, delimitant matemàticament els nostres entorns mitjançant el procediment cartogràfic, una representació a escala de la realitat. La cartografia, com a forma de poder, determina com es dissenyen i organitzen els cossos urbans, permetent, impedint i/o manipulant el nostre marc d'experiències.

No obstant això, la nostra també és una cultura sensorial. Documentem impressions, estímuls, en un entorn definit, en la dinàmica de l'espai físic i de les persones que l'habiten. Aquesta relació es construeix sobre formes subjectives, a partir d'allò que denominem a través de la nostra percepció com a experiència individual i de relació amb l'espai. L'exposició a estímuls sensibles apel·la als nostres cossos en una implicació constant amb el seu entorn, dibuixant complexes capes de significat, siguin aquestes un acte voluntari o involuntari. És per això que plantegem la pregunta de com el so, les imatges, el moviment sensorial, permeten al subjecte construir nous espais, d'una manera gairebé escultòrica, permetent a qui l'habita que percebi diferents camins en l'espai físic, alhora generat a partir d'estímuls virtuals.

«L’espai que hi ha» és una proposta deslocalitzada que proposa diferents recorreguts d’un mateix espai,  coreografies mòbils desenvolupades per les quatre artistes seleccionades. En cadascuna de les derives, una parella d'artistes realitza diferents lectures d'un mateix espai, proposant noves rutes a través d'estímuls de format sonor i/o visual que dicten els desplaçaments del públic i permeten l'alteració de la seva pròpia percepció. Les lectures de cada artista es recullen digitalment en un router que emet un senyal wifi a la qual les participants han de connectar-se per a poder accedir a les diferents opcions del recorregut i, per tant, a les diferents lectures de l'espai.

La xarxa del wrong router genera un espai virtual amb una temporalitat pròpia que només s'activa si hi ha cossos que encarnen i performanels diferents recorreguts. Les narratives creades especialment per a aquesta proposta pretenen estimular els cossos en un procés d'immersió amb l'entorn i amb l'obra. Cadascuna d'aquestes lectures són una representació complexa de com es desenvolupen les formes de poder, un qüestionament de la seva manera d'operar en i a través de l'espai i el lloc.


Projecte amb pli-é collective.


activacions

Ariadna Garriga i Carlota Miralbell al Recinte Hospitalari de la Maternitat
novembre i desembre de 2019


Laura Bono
i Llapispanc a Les Rambles
gener i febrer de 2020




Algunes fotografies: Hugo Finlay / Llapispanc