MAGMA/FOC
El fonament del foc és l’encontre entre matèries propenses a entrar en combustió, matèries predisposades a l’acció que al trobar-se es tradueixen en calor i llum capaces de crear una atmosfera, d’alterar el nostre entorn, de fer emergir un nou espai.
La brasa es converteix en una possibilitat, l’epicentre d’una flama futura que ens irradiarà i abraçarà.
Vers la seva agressivitat primària, el foc ens mostra la seva altra cara, la seva sensibilitat. S’alça una dansa ambigua que és, alhora, visceral i sinuosa, que genera i destrueix, entrellaçant estímuls naturals.
Aquesta peça parteix de l’ardor, de la potència enèrgica d’unes pulsions irracionals que neixen al nostre interior i que són anàlogues a aquelles del foc. Els moviments esdevenen traduccions d’una agitació, estímuls abruptes que ens transiten i mitiguen, exterioritzant els nostres estats, passions i desitjos. Sacsejat per una dansa, el cos rep l’anhel d’escampar-se de forma magmàtica en la seva singularitat, fent-nos “productores de multiplicitats, complexitats, bifurcacions i viratges no previstos.” [1] Els gestos voluptuosos inciten un diàleg performatiu dins d’uns contextos comuns, afectius, que volen allunyar-se de tota normativitat de poder.
Provocar, encendre, inflamar.
[1] André Lepecki (2018): “L’esdeveniment, agrupament de singularitats.” a Idiorítmia o en l’esdeveniment d’una trobada. Barcelona: Arcadia.
La brasa es converteix en una possibilitat, l’epicentre d’una flama futura que ens irradiarà i abraçarà.
Vers la seva agressivitat primària, el foc ens mostra la seva altra cara, la seva sensibilitat. S’alça una dansa ambigua que és, alhora, visceral i sinuosa, que genera i destrueix, entrellaçant estímuls naturals.
Aquesta peça parteix de l’ardor, de la potència enèrgica d’unes pulsions irracionals que neixen al nostre interior i que són anàlogues a aquelles del foc. Els moviments esdevenen traduccions d’una agitació, estímuls abruptes que ens transiten i mitiguen, exterioritzant els nostres estats, passions i desitjos. Sacsejat per una dansa, el cos rep l’anhel d’escampar-se de forma magmàtica en la seva singularitat, fent-nos “productores de multiplicitats, complexitats, bifurcacions i viratges no previstos.” [1] Els gestos voluptuosos inciten un diàleg performatiu dins d’uns contextos comuns, afectius, que volen allunyar-se de tota normativitat de poder.
Provocar, encendre, inflamar.
[1] André Lepecki (2018): “L’esdeveniment, agrupament de singularitats.” a Idiorítmia o en l’esdeveniment d’una trobada. Barcelona: Arcadia.