TO THE WIND
La Casa Elizalde x Loop Festival, 2025
Assimilem que en tota traducció existeix sempre una pèrdua: una pèrdua de significat, de símbol o de fonética. L'acte de traduir ens convida a furgar en les profunditats del lèxic, però també en les capes de coneixement, vivències i històries que s'oculten en les paraules. L'ocultació mitjançant l'al·legoria ha estat una estratègia històrica per a reivindicar cossos i lluites en moments en el qual els drets i les llibertats han estat posats en dubte. I, encara que acceptem que en tota traducció existeix una pèrdua, en ella també es dona una potència creativa.
To the wind, de Mar Reykjavik, és un assaig sobre la traducció i la censura on el llenguatge apareix com una eina d'emancipació social i política. La peça s'articula a partir de la conversa entre dues persones, evidenciant una forma coral de crear món. Les imatges esdevenen testimoni dels consensos compartits per les dues intèrprets en el moment d'intentar traduir a l'anglès la cançó «Al vent» de Raimon –referent de la nova cançó valenciana i un cant a la llibertat escrita sota l’opressió de la dictadura franquista. Els focus, les càmeres i l'equip que capten aquestes imatges queden al descobert, fent evident la ficció del moment. Mitjançant el muntatge de plans estàtics se'ns fa partíceps d'un intercanvi on la cantarella i els continus taral·lejos es converteixen en estratègies de contagi que invoquen una memòria col·lectiva.
La traducció de totes dues intèrprets proposa un espai de resistència que permet relatar el nostre passat recent alhora que ens convida a imaginar presents possibles. Lluny de buscar una translació objectiva de cada vers, l’interès de l’artista recau en apel·lar als repertoris individuals de cada intèrpret a l'hora de cantar la cançó en un altre idioma que no és el propi, basant-se en experiències, records o desitjos personals. En aquest exercici veiem com el títol és en sí un error; o com la paraula «Déu» és traduïda com a «amor». Precisament, existeix una relació amorosa en la pràctica que l'artista proposa. En les seves obres recents i mitjançant el terme «traducció afectiva», Mar Reykjavik ens convida a parar atenció a les porositats que existeixen en les formes d'encriptació del llenguatge per a fer resistir la llengua i les històries que l'encarnen.
To the wind, de Mar Reykjavik, és un assaig sobre la traducció i la censura on el llenguatge apareix com una eina d'emancipació social i política. La peça s'articula a partir de la conversa entre dues persones, evidenciant una forma coral de crear món. Les imatges esdevenen testimoni dels consensos compartits per les dues intèrprets en el moment d'intentar traduir a l'anglès la cançó «Al vent» de Raimon –referent de la nova cançó valenciana i un cant a la llibertat escrita sota l’opressió de la dictadura franquista. Els focus, les càmeres i l'equip que capten aquestes imatges queden al descobert, fent evident la ficció del moment. Mitjançant el muntatge de plans estàtics se'ns fa partíceps d'un intercanvi on la cantarella i els continus taral·lejos es converteixen en estratègies de contagi que invoquen una memòria col·lectiva.
La traducció de totes dues intèrprets proposa un espai de resistència que permet relatar el nostre passat recent alhora que ens convida a imaginar presents possibles. Lluny de buscar una translació objectiva de cada vers, l’interès de l’artista recau en apel·lar als repertoris individuals de cada intèrpret a l'hora de cantar la cançó en un altre idioma que no és el propi, basant-se en experiències, records o desitjos personals. En aquest exercici veiem com el títol és en sí un error; o com la paraula «Déu» és traduïda com a «amor». Precisament, existeix una relació amorosa en la pràctica que l'artista proposa. En les seves obres recents i mitjançant el terme «traducció afectiva», Mar Reykjavik ens convida a parar atenció a les porositats que existeixen en les formes d'encriptació del llenguatge per a fer resistir la llengua i les històries que l'encarnen.